PATIMENT INFANTIL en les relacions conflictives de parella

fills al mig

 

 

En la nostra societat cada cop són més freqüents els processos de separació i divorci. El divorci augmenta en les societats democràtiques perquè  tant les dones com els homes tenen unes expectatives de satisfacció més elevades en el matrimoni que en les societats més tradicionals. Les parelles se divorcien perquè no poden suportar una relació que una, o ambdues parts, considera fracassada. Tot divorci implica un trencament, una ruptura, tant a nivell personal com familiar, que es fa més difícil de superar quan hi ha fills. En podem pensar el que vulguem, podem qüestionar els actuals models familiars, els valors predominants, la manca de compromís, o be al contrari, acceptar que no hi ha res de permanent i que és un pas necessari perquè els membres de la família  puguin sortir del conflicte i recuperar la seva estabilitat. Pensem el que pensem, el divorci està aquí, amb tots les dificultats que planteja.  El divorci és un procés que planteja tres problemes principals: La situació afectiva de la parella (conjugalitat); la custòdia dels fills (parentalitat) i la economia (divisió dels bens i la renta). A tot això li hem d’afegir dos dificultats derivades: el trencament de l’organització familiar i les peculiaritats del procés judicial. Masses fronts perquè, com caldria desitjar, els divorcis es portin a terme d’una manera amistosa i civilitzada. La primera realitat que cal reconèixer en un divorci és que tothom pateix. La segona: que no hi han innocents ni culpables.  La tercera, que la parella i els fills solen necessitar suport extern: legal, psicològic i socioeducatiu.

     Els patiments i els trastorns que causen les ruptures conflictives són demolidors per als infants i sovint desmboquen en una situació de maltractament. Els pares se centren en el seu conflicte i en les seves pròpies necessitats. Els infants, en molts casos son manipulats i utilitzats com a munició per a fer mal a l’altre en aquesta batalla que mai guanya ningú i en la que tothom perd. El desenvolupament de les nenes i els nens resta compromès i un garbuix d’emocions negatives com la ràbia, la por, l’angoixa, la culpa, la tristesa se apodera dels seus cossos i les seves ments.dibujete

     Els tipus de trastorns més freqüents que s’observen en aquests infants són: Regressions, por a l’abandonament, ansietat, aïllament, depressió, apatia, escàs interès per a les activitats quotidianes, agressivitat i negativisme desafiant, hiperactivitat, dificultats d’atenció, disminució del rendiment acadèmic… En els adolescents, de vegades s’observa una sexualització excessiva, dependència cap a tòxics i conductes disocials. El grau de patiment dels infants dependrà bàsicament de tres factors: la seva situació personal i familiar en l’etapa anterior a la ruptura, la intensitat del conflicte i el temps de durada.

     Per a finalitzar l’entrada, us deixo els enllaços de la campanya de sensibilització: “Aprende a separarte” de l’Ajuntament d’Algeciras. A través dels vídeos podem identificar el punt de vista dels infants i reconèixer posicions tant de mares com a mares que ens resulten quotidianes en la seva ineptitud per afrontar positivament la resolució de les seves diferències.

Vídeo “Niñez”     –     Vídeo “Infancia”     –      Vídeo “Adolescencia”

Vídeo “Aprende a separarte 1”(punt de vista de la mare)

Vídeo “Aprende a separarte 2” (punt de vista del pare)

Anuncis

LES COMPETÈNCIES PARENTALS

Rodrigo, Máiquez, Martín i Byrne (2008) defineixen les competències parentals com el conjunt de capacitats que permeten als pares afrontar de forma flexible i adaptativa la tasca vital de ser pares, d’acord amb les necessitats evolutives i educatives dels fills/es i amb els estàndards con­siderats com a acceptables per la societat, i aprofitant totes les oportunitats i recolzaments que els ofereixen els sistemes d’influència de la família per a desplegar aquestes capacitats. Té a veure amb l’existència de capacitats per a tenir cura, protegir, educar i socialitzar els fills.

Fent una anàlisi de diferents classificacions de competències parentals realitzades per diversos autors he elaborat la meva proposta que es resumit amb un verb:

family-796911_1280

1.- COBERTURA DE NECESSITATS BÀSIQUES (Cuidar): Alimentació, vestuari, higiene,  atenció a la salut, protecció i supervisió dels infants).

2.- VINCUL AFECTIU (Estimar): Respecte, Acceptació, reconeixement i afecte cap els infants,…

3.- ESTIMULACIÓ PER L’APRENENTATGE I SUPORT A L’AUTONOMIA (Ensenyar): organització d’activitats familiars, control de deures, transmissió d’hàbits i rutines,…

4.- REGULACIÓ I SUPERVISIÓ DE LA CONDUCTA DE L’INFANT (Corregir): normes i límits, autoritat, disciplina, exigència de responsabilitats a l’infant, congruència i consistència,…

5.- COMPETENCIA COMUNICATIVA (Dialogar): Empatia, escolta activa, assertivitat, negociació, llenguatge positiu…

pare platja

6.- RESPONSABILITAT PARENTAL: (Estar) Disponibilitat, percepció i satisfacció en el rol parental, model educatiu, transmissió de valors, cooperació i coherència entre els pares/referents educatius, motivació pel canvi i la millora

7.-AUTOCONTROL I ESTABILITAT (Controlar-se): Afrontament de l’estrès, adaptabilitat a les característiques individuals de l’infant, autoestima, seguretat i confiança en les pròpies capacitats, capacitat de resposta a situacions de conflicte,…

8.- CONNEXIÓ AMB LA XARXA SOCIAL (Saber
Aconseguir suport):
demanar i rebre suport de les xarxes familiars, socials i institucionals. Capacitat de participar i aportar. Relació amb els serveis educatius, de lleure, sanitaris i socials.